- Conclusions.
Tot això ens porta a preguntar-nos, exactament quin rol juga la tecnologia en el món de la persona d'avui. D'una
banda, diu que la comunica més, però s'aïlla cada vegada més pertanyent
a comunitats virtuals, tancant-cada vegada més en si mateix i buscant
només allò que el ratifiqui. De l'altra, la tecnologia envaeix tot i cada aspecte de la seva vida. L'iPod,
el reproductor mp3, el cel·lular, s'han tornat elements considerats
"indispensables", i la constant necessitat de renovació dels mateixos no
s'atura. És
usual escoltar la gent que canvia el seu cel·lular constantment, com en
altre temps època es realitzava amb les actuacions, parlant de noves
funcionalitats, de Blue Tooth, navegador d'Internet, etc. Però
de totes aquestes capacitats, són molt pocs els que aconsegueixen
utilitzar les diverses funcionalitats del seu equip, molt pocs que
coneixen i utilitzen les funcions més enllà de telèfon i missatgeria. Cal preguntar perquè llavors. Perquè
s'ha tornat vital estar "comunicat" o connectat tot el temps, sinó
sabem utilitzar aquesta tecnologia o no tenim res a dir. La tecnologia es torna llavors dominadora en comptes d'eina. L'home ha perdut la batalla, i s'ha tornat funcional a la tecnologia, que és qui determina com funcionen les coses.
lunes, 18 de abril de 2016
9.Historia de la tecnologia
- Tecnologies sostenibles.
- ECOETIQUETES
La gran varietat de productes existents al mercat, fa difícil saber molts cops si un producte és respectuós envers el medi ambient. Per solucionar aquest problema, existeixen el que és coneix com etiquetes ecològiques o ecoetiquetes, que identifiquen aquells productes o serveis que compleixen uns criteris respectuosos amb el medi, tant en el procés de fabricació, ús, comercialització o finalització de la seva vida útil.
- CALEFACCIÓ
Els nostres hàbits determinen en gran mesura quin ús fem, i per tant del consum final, encara que el tipus de tecnologia que utilitzem és essencial per reduir el consum.
- ENERGIES RENOVABLES
Les energies renovables no tenen cap impacte sobre el medi i permeten portar un nivell de vida amb gran confort però més sostenible. La oferta és molt variada i només cal que pensis quin tipus et convé més.
- IL·LUMINACIÓ
Les millors làmpades són les de tipus fluorescents, pel seu baix consum i la seva llargada de vida. Per exemple els tubs fluorescents consumeixen fins un 80% menys que una bombeta convencional i la seva durada pot ser de fins a 10.000 hores. Les LFC (làmpades fluorescents compactes) consumeixen fins a un 85% menys. Aquí en teniu algun model amb rosca elèctrica integrat.
- AIGUA
Els elements d’estalvi són molt diversos i cada tipus actua en un punt de distribució determinat. S’ha de tenir en compte que elements en llocs com la cisterna o el mànec de la dutxa poden generar grans estalvis, ja que en aquests punts es dóna el 50% de consum d’aigua potable.
- RESIDUS
En la societat en que vivim actualment de cada cop es van generant més residus, molts cops innecesaris, fins al punt de que cada habitant genera, a Catalunya, 1,62kg/dia de residus, amb tots els problemes que això comporta (abocadors, incineradores, sobreexplotació de recursos...).Per minimitzar aquest impacte cal aplicar la llei de les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar, amb aquest ordre de priorització.
- ECOETIQUETES
La gran varietat de productes existents al mercat, fa difícil saber molts cops si un producte és respectuós envers el medi ambient. Per solucionar aquest problema, existeixen el que és coneix com etiquetes ecològiques o ecoetiquetes, que identifiquen aquells productes o serveis que compleixen uns criteris respectuosos amb el medi, tant en el procés de fabricació, ús, comercialització o finalització de la seva vida útil.
- CALEFACCIÓ
Els nostres hàbits determinen en gran mesura quin ús fem, i per tant del consum final, encara que el tipus de tecnologia que utilitzem és essencial per reduir el consum.
- ENERGIES RENOVABLES
Les energies renovables no tenen cap impacte sobre el medi i permeten portar un nivell de vida amb gran confort però més sostenible. La oferta és molt variada i només cal que pensis quin tipus et convé més.
- IL·LUMINACIÓ
Les millors làmpades són les de tipus fluorescents, pel seu baix consum i la seva llargada de vida. Per exemple els tubs fluorescents consumeixen fins un 80% menys que una bombeta convencional i la seva durada pot ser de fins a 10.000 hores. Les LFC (làmpades fluorescents compactes) consumeixen fins a un 85% menys. Aquí en teniu algun model amb rosca elèctrica integrat.
- AIGUA
Els elements d’estalvi són molt diversos i cada tipus actua en un punt de distribució determinat. S’ha de tenir en compte que elements en llocs com la cisterna o el mànec de la dutxa poden generar grans estalvis, ja que en aquests punts es dóna el 50% de consum d’aigua potable.
- RESIDUS
En la societat en que vivim actualment de cada cop es van generant més residus, molts cops innecesaris, fins al punt de que cada habitant genera, a Catalunya, 1,62kg/dia de residus, amb tots els problemes que això comporta (abocadors, incineradores, sobreexplotació de recursos...).Per minimitzar aquest impacte cal aplicar la llei de les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar, amb aquest ordre de priorització.
8.Historia de la tecnologia
- Impacte ambiental de la tecnologia.
Impacte ambiental de la tecnologia
Des dels temps prehistòrics les persones han obtingut recursos per caçar, protegir-se, etc., de la natura. La naturalesa és capaç de renovar molts recursos naturals si es consumeixen a un ritme adequat, però altres recursos no poden renovar-se. Per exemple, el petroli i el carbó triguen a formar-milions d'anys. No obstant això, des de l'època de la Revolució Industrial, les persones hem consumit la major part de les reserves mundials d'aquests combustibles fòssils. Durant molt de temps les necessitats industrials i tecnològiques s'han satisfet sense prestar atenció als possibles danys causats al medi ambient. Ara sembla que almenys es coneixen aquests danys; només falta posar els mitjans al nostre abast per evitar-los.
- La predicció i l'extinció d'incendis forestals es porta a terme mitjançant satèl·lits artificials.
- El reciclatge de determinats productes, com el vidre, el paper, etc., pot evitar la sobreexplotació d'algunes matèries primeres (fusta, etc.).
- Les fonts d'energia renovables, com l'energia solar, l'eòlica o la geotèrmica no s'esgoten i, en general, contaminen menys que les fonts no renovables, com el carbó o el petroli.
Impacte ambiental de la tecnologia
Des dels temps prehistòrics les persones han obtingut recursos per caçar, protegir-se, etc., de la natura. La naturalesa és capaç de renovar molts recursos naturals si es consumeixen a un ritme adequat, però altres recursos no poden renovar-se. Per exemple, el petroli i el carbó triguen a formar-milions d'anys. No obstant això, des de l'època de la Revolució Industrial, les persones hem consumit la major part de les reserves mundials d'aquests combustibles fòssils. Durant molt de temps les necessitats industrials i tecnològiques s'han satisfet sense prestar atenció als possibles danys causats al medi ambient. Ara sembla que almenys es coneixen aquests danys; només falta posar els mitjans al nostre abast per evitar-los.
- La predicció i l'extinció d'incendis forestals es porta a terme mitjançant satèl·lits artificials.
- El reciclatge de determinats productes, com el vidre, el paper, etc., pot evitar la sobreexplotació d'algunes matèries primeres (fusta, etc.).
- Les fonts d'energia renovables, com l'energia solar, l'eòlica o la geotèrmica no s'esgoten i, en general, contaminen menys que les fonts no renovables, com el carbó o el petroli.
7.Historia de la tecnologia
- Efectes socials de la tecnologia
L'ús de la tecnologia en els processos d'ensenyament-aprenentatge és una tendència creixent en els últims anys. Com sembla obvi, podem dir que les TIC han permès una més bona interacció en l'educació a distancia , i no se'n pot entendre l'evolució sense aquestes tecnologies.
Un efecte evident de la tecnologia en l'educació a distància és que ha permès millorar les oportunitats d'interacció en l'ensenyament a distància
, que en models precedents, com l'ensenyament per correu o l'atenció telefònica, era més limitada. D'altra banda, en alguns casos, hi ha diferents elements tecnològics aplicats a l'educació que permeten el desenvolupament de noves tècniques d'ensenyament, però en la majoria d'aquests casos són tècniques que ja es podien fer sense tecnologia que hi estigués associada.
Per exemple, un professor d'Educació física pot utilitzar un videojoc de tenis perquè l'alumnat aprengui el que és necessari en el joc en la realitat. Recolzats en el videojoc, es pot ajudar als estudiants a dissenyar diferents estratègies, que els permetran ser més competents a l'hora d'enfrontar-se al joc. Un benefici obvi d'aquest ús és que permet practicar i aprendre sense haver de tenir el professor al davant o de reservar la pista. Tot i això, l'activitat duta a terme és en aquest cas la mateixa que en el d'una activitat física real equivalent. Per això ens hem de preguntar quin és l'efecte de la tecnologia en aquest cas, més enllà de la conveniència de la recreació virtual. En altres casos, però, els videojocs s'utilitzen de maneres que és difícil que es puguin reproduir en una situació mitjançada per la tecnologia. Quin és l'efecte en cadascun dels casos?
No només es tracta d’afegir dispositius electrònics entesos com a “objectes físics”, sinó que pren especial rellevància la usabilitat que en fem d’aquests: per tal que el fet d’introduir les TIC en l’ensenyament comporti una millora en el procés d’aprenentatge de l’alumne, s’han de tenir clares les intencions, els objectius i els elements tecnològics que comportin millores en aquest procés, partint d’una base de fonamentació educativa sobre el disseny de l’activitat.
https://www.youtube.com/watch?v=IeCAW5c-YaI
L'ús de la tecnologia en els processos d'ensenyament-aprenentatge és una tendència creixent en els últims anys. Com sembla obvi, podem dir que les TIC han permès una més bona interacció en l'educació a distancia , i no se'n pot entendre l'evolució sense aquestes tecnologies.
Un efecte evident de la tecnologia en l'educació a distància és que ha permès millorar les oportunitats d'interacció en l'ensenyament a distància
, que en models precedents, com l'ensenyament per correu o l'atenció telefònica, era més limitada. D'altra banda, en alguns casos, hi ha diferents elements tecnològics aplicats a l'educació que permeten el desenvolupament de noves tècniques d'ensenyament, però en la majoria d'aquests casos són tècniques que ja es podien fer sense tecnologia que hi estigués associada.
Per exemple, un professor d'Educació física pot utilitzar un videojoc de tenis perquè l'alumnat aprengui el que és necessari en el joc en la realitat. Recolzats en el videojoc, es pot ajudar als estudiants a dissenyar diferents estratègies, que els permetran ser més competents a l'hora d'enfrontar-se al joc. Un benefici obvi d'aquest ús és que permet practicar i aprendre sense haver de tenir el professor al davant o de reservar la pista. Tot i això, l'activitat duta a terme és en aquest cas la mateixa que en el d'una activitat física real equivalent. Per això ens hem de preguntar quin és l'efecte de la tecnologia en aquest cas, més enllà de la conveniència de la recreació virtual. En altres casos, però, els videojocs s'utilitzen de maneres que és difícil que es puguin reproduir en una situació mitjançada per la tecnologia. Quin és l'efecte en cadascun dels casos?
No només es tracta d’afegir dispositius electrònics entesos com a “objectes físics”, sinó que pren especial rellevància la usabilitat que en fem d’aquests: per tal que el fet d’introduir les TIC en l’ensenyament comporti una millora en el procés d’aprenentatge de l’alumne, s’han de tenir clares les intencions, els objectius i els elements tecnològics que comportin millores en aquest procés, partint d’una base de fonamentació educativa sobre el disseny de l’activitat.
https://www.youtube.com/watch?v=IeCAW5c-YaI
6.Historia de la tecnologia
- L'impacte de la tecnologia.
Al llarg de la nostra història s'han anat produint grans transformacions que han estat denominades, de manera genèrica, com revolucions. Una d'aquestes revolucions, la industrial, va comportar que moltes persones desplacessin la seva residència del camp a la ciutat a la recerca de treball. De tal manera que les ciutats van començar a convertir-se en grans nuclis poblacionals. En aquesta època, els llaços familiars, la capacitat d'autosuficiència i el dret a ocupar terres van desaparèixer i van ser reemplaçats per processos de possessió de terres, processos de dependència basats en el comerç i el debilitament de la unitat familiar.
Una altra gran revolució, la de les noves tecnologies actuals, genera el canvi de la societat de producció (pròpia de l'època de la industrialització) a la societat de consum. Aquesta societat de consum,s'ha vist modificada en els últims anys gràcies als avenços provinents de les tecnologies informàtic-comunicacionals. De fet, com comenta el professor Cayo Sastre en la seva obra McMundo, la xarxa ha fet que els consumidors clàssics passin a convertir-se en consumidors actius capaços d'intervenir en els processos de producció.
Al llarg de la nostra història s'han anat produint grans transformacions que han estat denominades, de manera genèrica, com revolucions. Una d'aquestes revolucions, la industrial, va comportar que moltes persones desplacessin la seva residència del camp a la ciutat a la recerca de treball. De tal manera que les ciutats van començar a convertir-se en grans nuclis poblacionals. En aquesta època, els llaços familiars, la capacitat d'autosuficiència i el dret a ocupar terres van desaparèixer i van ser reemplaçats per processos de possessió de terres, processos de dependència basats en el comerç i el debilitament de la unitat familiar.
Una altra gran revolució, la de les noves tecnologies actuals, genera el canvi de la societat de producció (pròpia de l'època de la industrialització) a la societat de consum. Aquesta societat de consum,s'ha vist modificada en els últims anys gràcies als avenços provinents de les tecnologies informàtic-comunicacionals. De fet, com comenta el professor Cayo Sastre en la seva obra McMundo, la xarxa ha fet que els consumidors clàssics passin a convertir-se en consumidors actius capaços d'intervenir en els processos de producció.
martes, 12 de abril de 2016
5.Historia de la tecnologia
- Invents trascendentals en la resolució de problemes de la humanitat
Al llarg de la història hi ha hagut innombrables invents, els quals, amb més o menys mesura han contribuït al nostre benestar actual.
Al llarg de la història hi ha hagut innombrables invents, els quals, amb més o menys mesura han contribuït al nostre benestar actual.
Alguns
d'ells s'han convertit en part indispensable de les nostres vides,
altres passen desapercebuts per nosaltres encara que són la part
essencial de tots i diversos d'ells passen a l'oblit per ser poc útils.
Segons l'època en què pensem ens trobaríem que podem fer una llista dels invents més importants de la mateixa però si hagués de triar 10 invents de totes LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT, entre ells podrien trobar alguns d'aquests:
-EL FOC.
-LA RODA.
-LA IMPREMTA.
-LA BOMBETA.
-EL FRIGORÍFIC.
-El Telèfon.
-LA TELEVISIÓ.
-EL AUTOMÒBIL.
-LA PENICIL·LINA.
-LA INTERNET.
Segons l'època en què pensem ens trobaríem que podem fer una llista dels invents més importants de la mateixa però si hagués de triar 10 invents de totes LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT, entre ells podrien trobar alguns d'aquests:
-EL FOC.
-LA RODA.
-LA IMPREMTA.
-LA BOMBETA.
-EL FRIGORÍFIC.
-El Telèfon.
-LA TELEVISIÓ.
-EL AUTOMÒBIL.
-LA PENICIL·LINA.
-LA INTERNET.
lunes, 11 de abril de 2016
4.Historia de la tecnologia
- La tecnologia des de 1915 fins als nostres dies.
Armes químiques i biològiques: en 1915 els alemanys van utilitzar gas clor contra els russos, britànics i francesos. En 1917, els alemanys van reemplaçar el clor per un gas més letal, el fosgen (format de clor i òxid de carboni), i el gas mostassa. Malgrat l'ús de màscares antigàs (1915), tots dos bàndols van fer molt de mal amb l'ús massiu de gasos durant la I Guerra Mundial. El 1925 es va acordar una prohibició internacional d'armes químiques (gasos verinosos), però això no va impedir que s'hagin seguit utilitzant en guerres més recents, com la del Vietnam o el Golf Pèrsic.
- 1915
Tanc: el primer model va ser construït a Lincoln (Anglaterra) per Foster & Cia. Era com un calaix blindat amb una torreta i un sistema de transmissió acoblat a un motor de tractor. Va ser provat per primera vegada el 6 setembre 1915
Suscribirse a:
Entradas (Atom)